CARRER DOLORS MONSERDÀ

                                                                                                                            

Aquest carrer es troba a la part antiga del barri de Sarrià del qual forma part. El seu traçat va des de el carrer Major de Sarrià fins el carrer de l’Esperança.

Es un carrer  tranquil i solitari, no hi ha botigues, totes les cases son torres de principis de segle  vint i tenen un aire entre burgés i menestral. Algunes d’aquestes torres avui han esdevingut col·legis privats o centres de esbarjo.

Què en sabem  de l’escriptora  Dolors Monserdà?  Sabem que va néixer a Barcelona l’any 1845 i va morir a Sarrià l’any 1919.  El fet de morir a Sarrià seria el motiu pel qual  l’Ajuntament de Sarrià, -Sarrià fou anexionat a Barcelona l’any 1925- decidís recordar-la posant el seu nom a un carrer. 

La infància de la escriptora  va transcórrer entre llibres, ja que el seu pare  tenia l’ofici de relligador de llibres i  en el seu obrador s’hi feien  tertúlies on hi participaven personatges com Pitarra, Marià Aguilo i Josep A.clavé entre d’altres.

Aquest ambient propicià   a la Dolors a escriure de molt joveneta versos i articles que es van publicar  l’any 1862. Eren escrits en castellà però a partir dels anys 1870 escrigué en català i publicà novel·les de caràcter costumista, també va escriure poesia,  teatre i articles que es van publicar a “La Renaixença” i a  “La Veu de Catalunya”.

A principis del segle XX publicà l’assaig “Estudi feminista”, on recull el seu compromís social amb el món de les dones treballadores, i on exposa el seu pensament  sobre el

paper social de les dones dins la societat.

Si passegem pel carrer de Dolors Monserdà on la solitud hi es present, trobarem en un extrem del carrer el convent de las monges Benetes  fet que contribueix a la serenor i pau que es respira en el carrer d’aquesta escriptora un xic oblidada.   

             

.  

CARRER DEL CONSOLAT DE MAR

(Calle Consulados)

Aquest carrer pertany al barri de la Ribera. El seu traçat és molt curt: va de la Via Laietana fins el carrer de Canvis Vells.  He posat un subtítol  en cursiva perquè a casa meva el coneixíem per carrer Consulados perquè el meu avi que era de la província d’Osca i parlava en castellà  tenia una germana que hi vivia i la meva mare ens explicava que el seu pare els deia “el domingo iremos a ver a la tia de la callle Consulados”. De totes formes l’home no anava desencaminat ja que la guia urbana de Barcelona de l‘any 1978  encara figura amb el nom de calle Consulados. La democràcia, afortunadament, li va restituir el nom  que de veritat li corresponia.

 Perquè li van posar el nom de  Consolat de Mar  a aquest carrer?    Segurament en aquest indret, tan proper al mar, hi hagué instal·lat l’edifici del Consulat de Mar,  que va ser l’òrgan  encarregat de vetllar  per les qüestions marítimes  i comercials,  les normes dels quals estaven recopilades en el Llibre del Consolat del Mar. Aquest Ens tenia autonomia i actuava independentment del govern que hi  hagués establert  en aquell moment.          

   

Llibre consolat de mar
1320-1330

                                                         



Aquest  llibre fou escrit en català i es va traduir a varis idiomes i durant segles el van fer servir nombrosos països,  i segons els historiadors, va ser  el codi que va regir el comerç de tota la  mediterrània.

A casa meva també l’anomenaven el carrer dels mundos  ja que la majoria  de comerços d’aquest carrer es dedicaven  a la fabricació i venda d’ aquests estris tant voluminosos i avui encara sota les seves voltes encara hi podem veure nombrosos aparells d’estructura, si bé, més sofisticada  igual d’útil per transportar tota mena de càrrega per a viatgers àvids d’emprendre  una aventura  terra endins o mediterrània enllà.

  

  

 CARRER DE LA FARIGOLA

Es un carrer senzill, potser com  la planta que li dóna el nom. Pertany al barri de Vallcarca-Penitens.  Comença a la Avda. de Vallcarca i finalitza al carrer Mora d'Ebre.  És un carrer molt estret i ple de giragonses. Està poblat  per casetes baixes i modestes amb el seu humil jardí. Anys enrere hi convivien tallers i petites industries i això li donava un aire de carrer de poble, encara que avui algun signe de modernitat, amb la capa de la especulació, ja ha fet la seva feina.

Sembla que el nom del carrer li ve donat per una fondalada que hi havia prop del viaducte de Vallcarca que s'anomenava La Farigola. Potser aquesta fondalada era plena de mates de farigola?

Prop del carrer, no gaire lluny hi ha l'escola pública de La Farigola que és un centre d'educació infantil i primària. En el lloc on avui hi ha l'escola l'any 1900 hi havia l'hostal de La Farigola. Uns anys més tard va ser un col·legi de monges, però no va ser fins l'any 1917 que l'Ajuntament de Barcelona feu construir l'escola actual i que l'any 1939 la direcció del centre fou obligada a canviar el bonic nom de La Farigola pel nom de José Beltran i Güell.  Amb l'arribada de la democràcia l'escola recuperà el seu nom.

Si us ve de gust un dia passejar pel carrer de La Farigola encara hi veureu terrenys pedregosos que potser guarden soterrades les arrels de la planta remeiera i si afineu bé l'olfacte és molt possible que us arribi el perfum aromàtic de LA FARIGOLA.

CARRER BLAI

El carrer Blai forma part del barri del Poble Sec, barri que va ser urbanitzat cap els anys 1870 per tal de construir-hi cases per la classe obrera .

El carrer més important d'aquest barri és el carrer Blai i podríem dir que els carrers d'aquest barri tenen alguna semblança amb la quadrícula de l'eixample no en l'amplada però si que estan traçats uns de nord a sud i els altres de est a oest.

Al carrer Blai no hi trobareu edificis arquitectònicament remarcables, però si que el seu nom correspon a un gran escultor una de les obres del qual és el grup escultòric que representa la cançó popular que decora la façana del Palau de la Música Catalana.

Palau de la Música

Pels voltants del carrer Blai hi van néixer personatges famosos entre d'altres el fotògraf Francesc Boix, l'únic espanyol que va declarar en el judici de Nuremberg contra els nazis, el baríton Manuel Ausensi, el cantant Joan Manuel Serrat, el compositor Frederic Mompou, els escriptors Juli Vallmitjana i Francisco González Ledesma, l'escriptora Júlia Costa, també hi van viure artistes de teatre i l'espectacle en l'època en que el Paral·lel era el centre de divertiment de les classes benestants.

Durant la guerra fou un barri força castigat pels bombardejos degut a la seva proximitat amb el port i la central elèctrica de les tres xemeneies.

Avui el carrer Blai és un carrer de vianants ple de terrasses i bars de tapes i habitat majoritàriament per gent vinguda d'altres països, res a veure amb l'ambient obrer, popular i sindicalista que s'hi respirava a principis del segle XX.