CARRER DE LA FONT FLORIDA

                                                                                                           

Es troba dins del barri  de la Font de la Guatlla.  Està situat al vessant nord-oest de  la Gran Via de les Corts Catalanes i a sota de la muntanya de Montjuic. El carrer de la Font Florida comença al carrer de Chopin i acaba dins del parc de Montjuic amb una font  pública anomenada Font de la Guatlla on sembla que   anaven a beure les guatlles . Fins fa poc la gent dels voltants hi anaven amb garrafes a  cercar aigua.  Ara està tancada o dessecada com la majoria de fonts que havia a Montjuic. Actualment   però hi ha un petit monument que la recorda.

A la cantonada del carrer Chopin, o sigui al començament del carrer de la Font Florida, hi ha una masia anomenada can Cervera  que data de l’any 1801 i avui està molt malmesa i en estat ruïnós. Els veïns lluiten per conservar-la.

El carrer de la Font Florida és un dels carrers més bonics  de la ciutat de Barcelona ja que te un conjunt arquitectònic molt singular. Tot el carrer, a banda i banda,  està format per  casetes baixes, totes amb el seu jardÍ i moltes amb la data de la seva construcció, dels anys 1930, escrita a la façana.

                                 

                                 

  

En aquest carrer no hi ha botigues de cap tipus i gairebé no hi ha trànsit rodat ni de persones i això li dóna un caire de silenci i tranquil·litat que el converteix en un   racó senzill on s’hi respiren encara les olors de la muntanya que té tant propera.

Carrer del Lotus

Carrer del Gesamí

              

Els carrers dels voltants de la Font Florida gairebé tots tenen noms de flors com si volguessin retre homenatge a un dels carrers més encantadors de Barcelona.

Carrer de l'Hortènsia

CARRER DE LES EGIPCÍAQUES

                                                              Carrer  del barri del Raval.    Comença al carrer de l’Hospital i    acaba al carrer del Carme.

En aquest carrer, cap allà l’any 1677 l’Ajuntament de Barcelona va edificar una casa-convent per acollir dones de vida i moral dubtosa   amb la finalitat de oferir-els-hi regeneracio per aixó també aquest convent era conegut com “Les Penedides”.  Aquesta casa va estar regida per una comunitat de monges  que tenien per patrona Sta.Maria d’Egipte  i d’aquí  ve el nom del carrer de les Egipcíaques. Avui aquest edifici es la seu del CSIC (Centre Superior d’Investigacions  Cientifiques).

Al final del carrer fent cantonada amb el carrer del Carme hi ha una  fornícula

amb  una escultura de Sant Pau.

Sant Pau

A l’altre cera d’aquesta casa-convent hi ha l’edifici gòtic de l’Hospital de la Sta.Creu  que a l’any 1400, el rei Martí I i altres personalitats de la ciutat,   posaren les primeres pedres. Amb el pas dels anys l’edifici s’engrandí amb la incorporació  del Col·legi de Cirurgia, que avui es coneix com  la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

 

Amb el pas del temps la població de Barcelona va créixer i l’hospital quedà petit, i a l’any 1902 es començà la construcció  d’un nou hospital a la part alta de la ciutat. Per acabar la seva construcció fou important l’aportació econòmica d’en Pau Gil un banquer adinerat  de Barcelona  i amb agraïment a aquest mecenes l’hospital passà a dir-se Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. L’any 1926 es traslladà l’hospital al nou emplaçament.   Dies abans del trasllat de l’edifici, concretament   el  dia 7 de juny de l’any 1926,  hi morí el gran arquitecte Antoni Gaudí.      

 

 En aquest  carrer no hi ha pisos, no hi ha  veïns ni supermercats ni botigues de baix preu, conserva un aire medieval i les seves  parets estan impregnades d’història, cultura i saviesa. 

Centre d'Institut d'Estudis Catalans

Pati de l'Hospital

                                  

. 

CARRER DE JOAQUIN COSTA

                                                                                 

Aquest carrer pertany al barri del Raval. El seu traçat va des de la Ronda de St.Antoni al carrer del Carme.

La gent antiga de Barcelona encara en diu  carrer Ponent que era el  nom que tenia fins l’any 1923 en que l’Ajuntament li canvià  el nom,  possiblement perquè a la part alta del carrer  tocant a la ronda Sant Antoni hi havia el Centre Aragonés. 

Joaquim Costa fou polític, jurista i historiador. Va néixer a Montsó l’any 1846 però va viure la major part de la seva vida a Graus on es va dedicar a organitzar campanyes dedicades a millorar la producció de la agricultura mitjançant la proposta de construir embassaments per aprofitar les aigües del rius propers.

Aquest carrer, com la majoria de carrers d’aquesta  zona, es estret però  llarg,

Conserva com a trets caracteristics el  Centre Aragonés que junt amb el teatre Goya conforma un edifici  d’estil modernista múdejar aragonés que fou edificat l’any 1908. Fins fa poc temps hi havia en aquest carrer una gran oferta de prostitució, avui però el carrer ha canviat molt degut a la proximitat dels nous edificis universitaris i han proliferat bars literaris freqüentats per estudiants que conviuen amb els pakistanesos i marroquins que a hores d’ara són els  inquilins majoritaris dels habitatges d’aquest  carrer.

L’any 1912, un fet  terrible va passar en aquest carrer. Van desaparèixer varies criatures . Una dona segrestava nens i nenes de poca edat els assassinava per

treure’ls-hi la sang i els greix corporal  amb els quals  en feia unes porcions

que venia a la gent rica com a remei per curar la tuberculosi. L’assassina va ser descoberta  i es desvetllà tota la seva activitat anterior que no era gens exemplar.  Va ser tancada en grans mesures de seguretat i va ser linxada per les companyes de cel·la  però també va córrer el rumor de que va ser enverinada per tal  de que no es fes pública la llista  del seus clients que eren gent  d’ordre i de l’alta burgesia.  

                        L