CARRER DELS JOCS FLORALS

Cartell de Ramón Casas Jocs Florals 1908

El carrer dels Jocs Florals comença al carrer de Sants (Barri de Sants)  i  acaba carrer de la Constitució (Barri de Sants-Badal). 

Es un carrer estret i llarg amb cases no gaire altes i bastant antigues. Té poc trànsit rodat  i poques botigues i això el fa un carrer molt plàcid.

Tros de carrer
Foto: M.Rosa Albiach 

Una casa del carrer
Foto: M.Rosa Albiach

                                               

Al principi del carrer hi ha la casa  de Can Vies que va ser construïda l’any1879 per servir de magatzem pel  material necessari per a la línea del metro que en aquells moments es començava a construir.

Aquesta casa va passar per moments diferents i va ser seu de varis organismes, la majoria  sindicals.

Aquest edifici va ser noticia pel desallotjament que va patir el passat mes de gener per tal de fer fora els ocupes que s’hi havien instal·lat   l 'any 1997 i que el convertiren en un espai per fer-hi activitats lúdiques i politiques.                                                        

Can Vies
Foto: M.Rosa Albiach 

Un altre local emblemàtic del carrer és el local de la Unió Excursionista de Catalunya de Sans (UEC).

Local de la UEC de Sants
Foto: M.Rosa Albiach

El nom del carrer JOCS FLORALS ens remet a Tolosa de LLenguadoc on a principis del segle catorze  s’hi va celebrar per primera vegada un Certamen Literari organitzat per la Sobregaya Companhia dels Set Trobadors  i on hi participaren  poetes catalans d’aquella època que escrivien en occità.

Cap a l’any 1393 i gràcies a les gestions realitzades per pròcers catalans s’instaurà a Barcelona el Consistori de la Gaia Ciència  sota la protecció del rei Joan I de Catalunya-Aragó (dit: L’Aimador de la Gentilesa) i (El Caçador)

El rei Joan I de Catalunya-Aragó

Per diverses causes, durant els segles setze, disset i divuit, es produí una forta davallada de la  creació literària  i de la consciència lingüística i política dels catalans. Unes de les principals raons d’aquesta davallada foren:

                 

                  El 1412, el dissortat compromís de Casp

                  El 1474, la unió de les cases reials de Castella i Catalunya-Aragó

                                amb el matrimoni d’Isabel i Ferran

                  El 1714, la victòria per la força de les armes de Felip cinquè                            

Anys després hi  hagué varis intents de ressuscitar la festa, però no és fins el mes de maig de l’any 1859 que se celebren els primers Jocs Florals de la Llengua Catalana al saló del Consell de Cent. Aquestes celebracions duraren fins l’any 1936. Dels anys 1940 fins el 1970 es feia el primer diumenge de maig a Barcelona una commemoració de caràcter privat. L’any 1959, any que es complia el  centenari de la instauració dels Jocs a Barcelona, varis poetes catalans, entre ells Josep M.de Sagarra, sol·litaren a l’alcalde de Barcelona la restauració dels Jocs.  Sol·litud que no va ser atesa fins l’any 1971.

I des del 1971 el nostre poble continua celebrant aquests festivals de poesia i s'en celebren als pobles,  als barris a les escoles, i a varies entitas de tots tipus.

        

              

Benvinguts els JOCS FLORALS i per molts anys.

CARRER D’AIGUAFREDA

                                                                                               

Pertany al barri d’Horta. Comença al Torrent de la Carabassa i acaba al carrer Mateu.

Foto: M.Rosa Albiach

Per aquest  carrer  no hi passen cotxes i tampoc no hi ha botigues. Té una trentena de cases  de façana molt estreta, planta baixa i un pis amb un balconet. Aquest  tipus  de construcció era el característic de la casa modesta rural de l’època.  La singularitat d’aquestes cases del carrer d’Aiguafreda és que cada casa te al seu davant, o sigui a l’altra banda del carrer, el seu pou d’aigua i al costat el seu safareig i un petit terreny que podia servir per a pati o hort segons les preferències del seus habitants.

Foto: M.Rosa Albiach

Aquestes casetes eren anomenades cases de les bugaderes encara que en realitat eren habitades per obrers de diferents oficis. Les dones, però,a més de fer les feines de casa, ajudaven a la economia familiar rentant roba de  la gent benestant de la ciutat de Barcelona   tot aprofitant l’abundància  d’aigua que els seus pous els  proporcionaven.

Foto: M.Rosa Albiach

Foto: M.Rosa Albiach

Durant molts anys  gran quantitat de roba bruta de Barcelona era recollida els dilluns i portada a les bugaderes d’Horta i uns dies més tard  es tornava neta als seus propietaris.

Foto: M.Rosa Albiach

Al segle divuit Horta era una barriada molt rica amb aigua i a la ciutat de Barcelona hi escassejava. No hi havia aigua corrent a les cases ni tampoc hi  havia bugaderies públiques  i la població amb més poder econòmic, també els hospitals i cases de beneficència  que tenien gran quantitat de roba,  no disposaven  d’aigua suficient per rentar-la i tenien que recórrer al servei de les bugaderies, servei que  sembla que va durar fins a començament del segle vint.

Foto: M.Rosa Albiach

Foto: M.Rosa Albiach

Foto: M. Rosa Albiach

El carrer d'Aiguafreda amb el seu conjunt de casetes, safareigs, pous i horts no ha sofert cap transformació i avui es mereix ser inclòs al catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

PG.  Joan de Borbó, Comte de Barcelona

Foto: M.Rosa Albiach

Situat al barri de la Barceloneta  comença a la plaça de Pau Vila i acaba al passeig marítim. Es un carrer edificat en un sol costat i els veïns que hi viuen, tenen sempre el mar com a teló de fons. Es el carrer més important del barri de la Barceloneta.

Aquest barri fou dissenyat pel l’enginyer i militar francès Verboom (avui el  coneixem a  través del llibre Invictus) i fou edificat per reallotjar  la gent del  barri de la Ribera, barri que fou enderrocat per ordre de Felip V per aixecar-hi la muralla de la Ciutadella.

Sembla que en els terrenys on es van  construir les vivendes  pels desnonats de la Ribera,  era una zona  on hi vivien els pescadors en barraques molt pobres. Pescadors i desnonats van ser els primers ocupants de aquestes cases singulars que en un  principi van ser construïdes de planta  baixa, però amb el temps això va canviar i es permeté edificar-hi més d’una planta.

 No sempre els veïns del  passeig de Joan de Borbó havien tingut la visió  del mar tan plàcida com avui. La banda dreta del passeig, o sigui la banda de mar, era ocupada pels tinglados,  (grans magatzems de mercaderies que tapaven la vista del mar), però amb motiu de les Olimpíades foren enderrocats i avui  un magnífic passeig  permet veure una gran quantitat de velers  que ofereixen un aspecte alegre i festiu.

Foto:M.Rosa Albiach

Foto:M.Rosa Albiach

Han quedat molt lluny els típics banys públics, els típics berenadors o merenderos arran de platja, i les botigues especialitzades amb articles mariners.

Primerament la Barceloneta va ser un barri mariner i pescador.

Desprès es va convertir en un barri industrial.

I últimament s’ha convertit en un barri cosmopolita que  es deixa seduir pels turistes .

Nosaltres, però, encara ens deixem seduir pel  Salvat-Papasseit::

                    “Heus aquí: jo he guardat fusta el moll.   

                     (Vosaltres no sabeu què és guardar fusta al moll):

                     però jo he vist la pluja a barrals

                     sobre els bots, i dessota els taulons

                     arraulir-se el preu fet de l’angoixa”

                    

  

                           

CARRER DEL MONTNEGRE

El Montnegre

                                                    

       

Situat al barri de Les corts. Comença al carrer Nicaragua i acaba al carrer Burdeos.

Ens centraren en la  seva part  final que és un  tros molt tranquil. La característica d’aquest tros del carrer Montnegre  és que a la cera de l’esquerra hi ha edificis nous, però  la banda dreta és plena de solars enderrocats que corresponen a lo que fou la Colònia Castells que  eren casetes pels obrers que treballaven a la fàbrica  de vernissos i xarols Manuel Castells.   

Aquesta colònia es va construir cap l’ any 1925 en uns terrenys propietat de les senyores Maria Barnola i Maria Castells. El nucli central estava al voltant de la planta industrial i tenia tres carrers principals anomenats: Piera, Castells i Barnola.  Tots tres amb principi al carrer de Montnegre, i pràcticament sense sortida. Aquestes casetes constaven només de planta baixa i tenien una  petita terrasseta enjardinada a la part davantera .

Foto M.Rosa Albiach

Foto M.Rosa Albiach

                                                                                                                                                                    D’aquest conjunt de vivendes, que tenien un aspecte rural,   avui en queden molt poques. Encara se’n poden veure algunes que són habitades segurament pels llogaters més díscols que és neguen a abandonar-les i  mantenen les terrasses amb flors i arbres  i les cadires per seure a la fresca durant   l’estiu o gaudir de les carícies del sol de l’hivern tot desafiant els pilots d’enderrocs que les envolten i  les grues amb les urpes  amenaçadores esperant l’ordre dels senyors del Pla de Ordenació Urbanística per  atacar-les.

Foto M.Rosa Albiach

Foto M.Rosa Albiach

Foto M.Rosa Albiach

              





Així  està avui el carrer del Montnegre. Una nota agradable la dóna el parc situat al començament del carrer amb una gran varietat  d’arbres i un petit riu artificial  que el travessa com recordant-nos el nom de la muntanya que dona nom al carrer del Montnegre.

Foto M.Rosa Albiach

CARRER VIOLANT D’HONGRIA-REINA DE CATALUNYA-ARAGO

És un carrer del  barri de Sants. Té el principi al carrer de Porbou i finalitza al carrer Vallespir.

És un carrer de cases senzilles construïdes per a la   gent treballadora ja que Sants era  un barri obrer on hi havia moltes fàbriques i industries que s’hi instal·laren a finals del segle dinou.

A la meitat del carrer hi ha la plaça de Can Mantega. En aquesta plaça hi havia una masia que tenia aquest nom i  quan queia la tarda i el pagès amb el seus mossos tornaven del camp venien les verdures que havien collit a la gent del barri que aprofitaven  la qualitat i la frescor dels productes acabats de collir

Can Mantega

Al mig de las plaça hi ha una font  amb un nen al capdamunt. Aquesta font estava a la plaça de Victor Balaguer, també del barri de Sants, però al obrir el cinturó de ronda la plaça va desaparèixer i la font fou traslladada a la plaça de Can Mantega. La plaça era més coneguda com la plaça del “Niño”, nom que li donà la gran quantitat de gent vinguda de fora de Barcelona. Ara, però, ja és la font del “Nen”.

Font del Nen

La reina Violant  va néixer a Hongria l’any 1216. Era filla del rei Andreu II d’Hongria  i  va ser la segona esposa del rei Jaume I el Conqueridor.

En les seves cròniques el rei Jaume I parla d’Ella amb molt respecte i remarca el seu gran criteri la qual cosa feia que el rei li demanés consell i opinió referents a assumptes d’Estat. Va fer de mitjancera en afers diplomàtics.

                                           


La reina va complir a la perfecció el seu paper de reina i  perpetuadora del llinatge. En setze anys de matrimoni va tenir 10 fills i filles. El fill gran va ser l’Infant Pere que més tard va heretar la corona amb el nom de Pere el Gran.

La reina Violant va morir a Osca als 32 anys i va ser enterrada al monestir de Vallbona de les Monges obeint la seva voluntat de reposar en terra catalana, la terra que tan be la va acollir i a la que ella va dedicar tota la seva vida.  

Monestir de Vallbona de les Monges

Tomba de Violant d'Hungria

                                          

CARRER DE LA FONT FLORIDA

                                                                                                           

Es troba dins del barri  de la Font de la Guatlla.  Està situat al vessant nord-oest de  la Gran Via de les Corts Catalanes i a sota de la muntanya de Montjuic. El carrer de la Font Florida comença al carrer de Chopin i acaba dins del parc de Montjuic amb una font  pública anomenada Font de la Guatlla on sembla que   anaven a beure les guatlles . Fins fa poc la gent dels voltants hi anaven amb garrafes a  cercar aigua.  Ara està tancada o dessecada com la majoria de fonts que havia a Montjuic. Actualment   però hi ha un petit monument que la recorda.

A la cantonada del carrer Chopin, o sigui al començament del carrer de la Font Florida, hi ha una masia anomenada can Cervera  que data de l’any 1801 i avui està molt malmesa i en estat ruïnós. Els veïns lluiten per conservar-la.

El carrer de la Font Florida és un dels carrers més bonics  de la ciutat de Barcelona ja que te un conjunt arquitectònic molt singular. Tot el carrer, a banda i banda,  està format per  casetes baixes, totes amb el seu jardÍ i moltes amb la data de la seva construcció, dels anys 1930, escrita a la façana.

                                 

                                 

  

En aquest carrer no hi ha botigues de cap tipus i gairebé no hi ha trànsit rodat ni de persones i això li dóna un caire de silenci i tranquil·litat que el converteix en un   racó senzill on s’hi respiren encara les olors de la muntanya que té tant propera.

Carrer del Lotus

Carrer del Gesamí

              

Els carrers dels voltants de la Font Florida gairebé tots tenen noms de flors com si volguessin retre homenatge a un dels carrers més encantadors de Barcelona.

Carrer de l'Hortènsia