CARRER DOLORS MONSERDÀ

                                                                                                                            

Aquest carrer es troba a la part antiga del barri de Sarrià del qual forma part. El seu traçat va des de el carrer Major de Sarrià fins el carrer de l’Esperança.

Es un carrer  tranquil i solitari, no hi ha botigues, totes les cases son torres de principis de segle  vint i tenen un aire entre burgés i menestral. Algunes d’aquestes torres avui han esdevingut col·legis privats o centres de esbarjo.

Què en sabem  de l’escriptora  Dolors Monserdà?  Sabem que va néixer a Barcelona l’any 1845 i va morir a Sarrià l’any 1919.  El fet de morir a Sarrià seria el motiu pel qual  l’Ajuntament de Sarrià, -Sarrià fou anexionat a Barcelona l’any 1925- decidís recordar-la posant el seu nom a un carrer. 

La infància de la escriptora  va transcórrer entre llibres, ja que el seu pare  tenia l’ofici de relligador de llibres i  en el seu obrador s’hi feien  tertúlies on hi participaven personatges com Pitarra, Marià Aguilo i Josep A.clavé entre d’altres.

Aquest ambient propicià   a la Dolors a escriure de molt joveneta versos i articles que es van publicar  l’any 1862. Eren escrits en castellà però a partir dels anys 1870 escrigué en català i publicà novel·les de caràcter costumista, també va escriure poesia,  teatre i articles que es van publicar a “La Renaixença” i a  “La Veu de Catalunya”.

A principis del segle XX publicà l’assaig “Estudi feminista”, on recull el seu compromís social amb el món de les dones treballadores, i on exposa el seu pensament  sobre el

paper social de les dones dins la societat.

Si passegem pel carrer de Dolors Monserdà on la solitud hi es present, trobarem en un extrem del carrer el convent de las monges Benetes  fet que contribueix a la serenor i pau que es respira en el carrer d’aquesta escriptora un xic oblidada.   

             

.  

CARRER DEL CONSOLAT DE MAR

(Calle Consulados)

Aquest carrer pertany al barri de la Ribera. El seu traçat és molt curt: va de la Via Laietana fins el carrer de Canvis Vells.  He posat un subtítol  en cursiva perquè a casa meva el coneixíem per carrer Consulados perquè el meu avi que era de la província d’Osca i parlava en castellà  tenia una germana que hi vivia i la meva mare ens explicava que el seu pare els deia “el domingo iremos a ver a la tia de la callle Consulados”. De totes formes l’home no anava desencaminat ja que la guia urbana de Barcelona de l‘any 1978  encara figura amb el nom de calle Consulados. La democràcia, afortunadament, li va restituir el nom  que de veritat li corresponia.

 Perquè li van posar el nom de  Consolat de Mar  a aquest carrer?    Segurament en aquest indret, tan proper al mar, hi hagué instal·lat l’edifici del Consulat de Mar,  que va ser l’òrgan  encarregat de vetllar  per les qüestions marítimes  i comercials,  les normes dels quals estaven recopilades en el Llibre del Consolat del Mar. Aquest Ens tenia autonomia i actuava independentment del govern que hi  hagués establert  en aquell moment.          

   

Llibre consolat de mar
1320-1330

                                                         



Aquest  llibre fou escrit en català i es va traduir a varis idiomes i durant segles el van fer servir nombrosos països,  i segons els historiadors, va ser  el codi que va regir el comerç de tota la  mediterrània.

A casa meva també l’anomenaven el carrer dels mundos  ja que la majoria  de comerços d’aquest carrer es dedicaven  a la fabricació i venda d’ aquests estris tant voluminosos i avui encara sota les seves voltes encara hi podem veure nombrosos aparells d’estructura, si bé, més sofisticada  igual d’útil per transportar tota mena de càrrega per a viatgers àvids d’emprendre  una aventura  terra endins o mediterrània enllà.