diumenge, 20 d’abril del 2014

CARRER D’AIGUAFREDA


                                                                                               

Pertany al barri d’Horta. Comença al Torrent de la Carabassa i acaba al carrer Mateu.



Foto: M.Rosa Albiach

Per aquest  carrer  no hi passen cotxes i tampoc no hi ha botigues. Té una trentena de cases  de façana molt estreta, planta baixa i un pis amb un balconet. Aquest  tipus  de construcció era el característic de la casa modesta rural de l’època.  La singularitat d’aquestes cases del carrer d’Aiguafreda és que cada casa te al seu davant, o sigui a l’altra banda del carrer, el seu pou d’aigua i al costat el seu safareig i un petit terreny que podia servir per a pati o hort segons les preferències del seus habitants.
Foto: M.Rosa Albiach
Aquestes casetes eren anomenades cases de les bugaderes encara que en realitat eren habitades per obrers de diferents oficis. Les dones, però,a més de fer les feines de casa, ajudaven a la economia familiar rentant roba de  la gent benestant de la ciutat de Barcelona   tot aprofitant l’abundància  d’aigua que els seus pous els  proporcionaven.

Foto: M.Rosa Albiach




Foto: M.Rosa Albiach















Durant molts anys  gran quantitat de roba bruta de Barcelona era recollida els dilluns i portada a les bugaderes d’Horta i uns dies més tard  es tornava neta als seus propietaris.


Foto: M.Rosa Albiach
Al segle divuit Horta era una barriada molt rica amb aigua i a la ciutat de Barcelona hi escassejava. No hi havia aigua corrent a les cases ni tampoc hi  havia bugaderies públiques  i la població amb més poder econòmic, també els hospitals i cases de beneficència  que tenien gran quantitat de roba,  no disposaven  d’aigua suficient per rentar-la i tenien que recórrer al servei de les bugaderies, servei que  sembla que va durar fins a començament del segle vint.


Foto: M.Rosa Albiach

Foto: M.Rosa Albiach


















Foto: M. Rosa Albiach

El carrer d'Aiguafreda amb el seu conjunt de casetes, safareigs, pous i horts no ha sofert cap transformació i avui es mereix ser inclòs al catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.


dimarts, 8 d’abril del 2014


PG.  Joan de Borbó, Comte de Barcelona

Foto: M.Rosa Albiach







Situat al barri de la Barceloneta  comença a la plaça de Pau Vila i acaba al passeig marítim. Es un carrer edificat en un sol costat i els veïns que hi viuen, tenen sempre el mar com a teló de fons. Es el carrer més important del barri de la Barceloneta.

Aquest barri fou dissenyat pel l’enginyer i militar francès Verboom (avui el  coneixem a  través del llibre Invictus) i fou edificat per reallotjar  la gent del  barri de la Ribera, barri que fou enderrocat per ordre de Felip V per aixecar-hi la muralla de la Ciutadella.

Sembla que en els terrenys on es van  construir les vivendes  pels desnonats de la Ribera,  era una zona  on hi vivien els pescadors en barraques molt pobres. Pescadors i desnonats van ser els primers ocupants de aquestes cases singulars que en un  principi van ser construïdes de planta  baixa, però amb el temps això va canviar i es permeté edificar-hi més d’una planta.


 No sempre els veïns del  passeig de Joan de Borbó havien tingut la visió  del mar tan plàcida com avui. La banda dreta del passeig, o sigui la banda de mar, era ocupada pels tinglados,  (grans magatzems de mercaderies que tapaven la vista del mar), però amb motiu de les Olimpíades foren enderrocats i avui  un magnífic passeig  permet veure una gran quantitat de velers  que ofereixen un aspecte alegre i festiu.

Foto:M.Rosa Albiach
Foto:M.Rosa Albiach


Han quedat molt lluny els típics banys públics, els típics berenadors o merenderos arran de platja, i les botigues especialitzades amb articles mariners.




Primerament la Barceloneta va ser un barri mariner i pescador.











Desprès es va convertir en un barri industrial.






I últimament s’ha convertit en un barri cosmopolita que  es deixa seduir pels turistes .




Nosaltres, però, encara ens deixem seduir pel  Salvat-Papasseit::

                    “Heus aquí: jo he guardat fusta el moll.   
                     (Vosaltres no sabeu què és guardar fusta al moll):
                     però jo he vist la pluja a barrals
                     sobre els bots, i dessota els taulons
                     arraulir-se el preu fet de l’angoixa”