diumenge, 20 d’abril del 2014

CARRER D’AIGUAFREDA


                                                                                               

Pertany al barri d’Horta. Comença al Torrent de la Carabassa i acaba al carrer Mateu.



Foto: M.Rosa Albiach

Per aquest  carrer  no hi passen cotxes i tampoc no hi ha botigues. Té una trentena de cases  de façana molt estreta, planta baixa i un pis amb un balconet. Aquest  tipus  de construcció era el característic de la casa modesta rural de l’època.  La singularitat d’aquestes cases del carrer d’Aiguafreda és que cada casa te al seu davant, o sigui a l’altra banda del carrer, el seu pou d’aigua i al costat el seu safareig i un petit terreny que podia servir per a pati o hort segons les preferències del seus habitants.
Foto: M.Rosa Albiach
Aquestes casetes eren anomenades cases de les bugaderes encara que en realitat eren habitades per obrers de diferents oficis. Les dones, però,a més de fer les feines de casa, ajudaven a la economia familiar rentant roba de  la gent benestant de la ciutat de Barcelona   tot aprofitant l’abundància  d’aigua que els seus pous els  proporcionaven.

Foto: M.Rosa Albiach




Foto: M.Rosa Albiach















Durant molts anys  gran quantitat de roba bruta de Barcelona era recollida els dilluns i portada a les bugaderes d’Horta i uns dies més tard  es tornava neta als seus propietaris.


Foto: M.Rosa Albiach
Al segle divuit Horta era una barriada molt rica amb aigua i a la ciutat de Barcelona hi escassejava. No hi havia aigua corrent a les cases ni tampoc hi  havia bugaderies públiques  i la població amb més poder econòmic, també els hospitals i cases de beneficència  que tenien gran quantitat de roba,  no disposaven  d’aigua suficient per rentar-la i tenien que recórrer al servei de les bugaderies, servei que  sembla que va durar fins a començament del segle vint.


Foto: M.Rosa Albiach

Foto: M.Rosa Albiach


















Foto: M. Rosa Albiach

El carrer d'Aiguafreda amb el seu conjunt de casetes, safareigs, pous i horts no ha sofert cap transformació i avui es mereix ser inclòs al catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.


1 comentari:

  1. Com ja és habitual no tenia idea que existissin aquestes casetes. Molt interessant. Quantes coses ignorem de la nostra ciutat. I quanta roba i tan poc sabó! I tan neta que la volen!, diu la dita.

    ResponElimina