dimarts, 31 de desembre del 2013

CARRER DOLORS MONSERDÀ

                                                                                                                            

Aquest carrer es troba a la part antiga del barri de Sarrià del qual forma part. El seu traçat va des de el carrer Major de Sarrià fins el carrer de l’Esperança.
Es un carrer  tranquil i solitari, no hi ha botigues, totes les cases son torres de principis de segle  vint i tenen un aire entre burgés i menestral. Algunes d’aquestes torres avui han esdevingut col·legis privats o centres de esbarjo.

Què en sabem  de l’escriptora  Dolors Monserdà?  Sabem que va néixer a Barcelona l’any 1845 i va morir a Sarrià l’any 1919.  El fet de morir a Sarrià seria el motiu pel qual  l’Ajuntament de Sarrià, -Sarrià fou anexionat a Barcelona l’any 1925- decidís recordar-la posant el seu nom a un carrer. 

La infància de la escriptora  va transcórrer entre llibres, ja que el seu pare  tenia l’ofici de relligador de llibres i  en el seu obrador s’hi feien  tertúlies on hi participaven personatges com Pitarra, Marià Aguilo i Josep A.clavé entre d’altres.

Aquest ambient propicià   a la Dolors a escriure de molt joveneta versos i articles que es van publicar  l’any 1862. Eren escrits en castellà però a partir dels anys 1870 escrigué en català i publicà novel·les de caràcter costumista, també va escriure poesia,  teatre i articles que es van publicar a “La Renaixença” i a  “La Veu de Catalunya”.



A principis del segle XX publicà l’assaig “Estudi feminista”, on recull el seu compromís social amb el món de les dones treballadores, i on exposa el seu pensament  sobre el
paper social de les dones dins la societat.

Si passegem pel carrer de Dolors Monserdà on la solitud hi es present, trobarem en un extrem del carrer el convent de las monges Benetes  fet que contribueix a la serenor i pau que es respira en el carrer d’aquesta escriptora un xic oblidada.   
             





.  

1 comentari:

  1. Una dona que va obrir camí en el progrés de les altres dones bé es mereix que se li dediqui un carrer. L'enhorabona per recordar-ho!

    ResponElimina